“Encara tenim Albufera. És un dels trossos més esplèndids, més bells, que el País Valencià presenta als natius i als passavolants (…) Val la pena de venir a veure-la”.

L’Albufera de València, Joan Fuster. Bromera-Universitat de València

Així descriu Joan Fuster, a la seua obra L’Albufera de València, l’espai natural més important i preuat de tot el territori valencià. La vesprada del dimarts 23, després de dinar en el restaurant Casa Baina del Port de Catarroja, iniciarem un recorregut per eixa Albufera que tant estimava Fuster. Durant el passeig en barca visitarem el Port de Catarroja, principal canal d’accés a l’Albufera, i el Tancat de la Pipa, una extensa zona d’arrossars guanyada al llac i aïllada de les seues aigües per a evitar inundacions.

Mostra Ruta literària per l’Albufera en un mapa més gran

“L’Albufera íntegra s’obre davant nostre: una làmina de color gris, gris perla potser, tirant a blavosa en algun punt, incerta als extrems, brunyida al centre. Si bufa un conat de brisa, hi apunten simulacres d’onada. La visió varia segons les hores, segons l’època de l’any, segon l’atzar meteorològic. M’hi he parat sovint, a la barana del Pujol (…) Hi he passat a trenc d’alba, a migdia, de capvespre, i de nit –amb lluna i sense- i primavera, estiu, tardor i hivern, i en dies de vent i en dies de calma, i plovent, i amb boira, i fins i tot nevant. L’aspecte és distint en cada cas: lleugerament distint. Per la llum, en particular. La llum, decisiva en la conformació de qualsevol paisatge, sembla que ací ho siga d’una manera més capciosa, més subtil. Però renuncie a detallar-ho amb paraules. Serà preferible que el lector vinga a veure-ho”.

No hi pot haver una invitació millor que aquestes paraules de Fuster, no us sembla?